La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu. Aquest article analitza el fort impacte social d’aquestes polítiques en diferents nivells a partir d’entrevistes i grups focals amb diferents agents com joves d’origen marroquí, equips pedagògics dels centres educatius, famílies marroquines i professionals del treball social. Els resultats expliquen com aquestes mesures produeixen els efectes contraris dels que es buscaven. En primer lloc, la contradicció amb què topa pel que fa als valors ètics i el reconeixement de la diversitat en el conjunt del professorat i professionals del treball social. En segon lloc, perquè s’aprofundeix en la sensació de confrontació de les famílies amb els seus valors personals, religiosos i culturals. Finalment, la implicació que té aquest protocol en la construcció de les trajectòries acadèmiques i socials dels alumnes susceptibles al control, generant processos d’exclusió i estigmatització.
Article
El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu
Download article (634.54 KB)Agrela, B. (2006). Análisis antropológico de las políticas sociales dirigidas a la población inmigrante (Tesi doctoral). Universitat de Granada, Granada. Recuperat de https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/1091/16430232.pdf
Brookfield, S. (2014). Teaching our own racism: incorporating personal narratives of whiteness into anti-racist practice. Adult Learning, 25(3), 89-95. DOI:1045159514534189.
Carrasco, S., Pàmies, J., i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas. Aproximación comparativa a la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 29, 31-60.
Deepak, A. C., i Biggs, M. J. G. (2011). Intimate technology: A tool for teaching anti-racism in social work education. Journal of Ethnic & Cultural Diversity in Social Work, 20(1), 39-56.
Douhaibi, A., i Amazian, S. (2019). La radicalización del racismo: Islamofobia de Estado y prevención antiterrorista. Oviedo: Cambalache.
Douhaibi, A., i Almela, V. (2017). Vigilància de frontera aplicada a les escoles. La Directa, 443, p. 4-11. Recuperat de https://directa.cat/app/uploads/2018/07/Directa-443.pdf
Faleiros, V. de P. (2011). Desafíos del Trabajo Social frente a las desigualdades. Emancipação, 11(1), p. 117-128. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3852175.pdf
Hamilton-Mason, J., i Schneider, S. (2018). Antiracism Expanding Social Work Education: A Qualitative Analysis of the Undoing Racism Workshop Experience. Journal of Social Work Education, 54(2), 337-348. DOI: 10.1080/10437797.2017.1404518
Kundnani, A. (2012). Radicalisation: the journey of a concept. Race & Class, 54(2), 3-25. Recuperat de https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0306396812454984
Kundnani, A., i Hayes, B. (2018). La globalització de les polítiques de lluita contra l’extremisme violent: El debilitament del drets humans i la instrumentalització de la societat civil. Nova York: Transnational Institute.
Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. BOE núm. 298, de 14 de desembre de 1999, p. 43088-43099.
Mateo, J. L. (2000). El “moro” entre los primitivos. Barcelona: Fundació La Caixa.
Patel, T. (2017). It’s not about security, it’s about racism: counter-terror strategies, civilizing processes and the post-race fiction. Palgrave Communications, 3. Recuperat de https://www.nature.com/articles/palcomms201731
Pelegrí, X. (2018). Repensant el poder dels professionals del treball social. Revista de Treball Social, 212, 31-46. Recuperat de www.tscat.cat/download/file/fid/8768
Rights Watch UK (2016). Preventing Education? Human Rights and UK Counter- Terrorism Policy in Schools. Recuperat de http://www.statewatch.org/news/2016/jul/preventing-educationfinal-to-pri...
Sánchez Martí, A. (2016). Trajectòries d’èxit educatiu dels joves de famílies immigrades a secundària postobligatòria: centres educatius i agents institucionals (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona. Recuperat de https://www.tdx.cat/handle/10803/400099
Sierra Bravo, R. (2001). Técnicas de investigación social. Teoria y ejercicios. Madrid: Paraninfo.
Simons, H. (2011). El estudio de caso: Teoría y práctica. Madrid: Ediciones Morata.
Wainwright, J. (2009). Racism, anti-racist practice and social work: articulating the teaching and learning experiences of black social workers. Race Ethnicity and Education, 12(4), 495-516.
Articles més llegits
